El joc popular és aquell joc que és molt arrelat en un cert territori. Els habitants d’aquest lloc l’exerceixen habitualment en el seu temps lliure. Aquest pot ser practicat per tota la població independentment de l’edat.
A diferència del joc popular, els jocs tradicionals són aquells que coneixem de tota la vida i s’han transmès de generació en generació fins a arribar a l’actualitat. Aquests s’han adaptat als processos canviants de la societat, és a dir, al procés de transmissió i continuïtat durant un cert període històric els quals són molt arrelats en una cultura particular.
EL SAMBORI
Una vegada tinguem pintat el quadre de joc i posats els números (mínim de 7 caselles, amb caselles simples i dobles) cal establir l’ordre de joc. En les caselles simples cal anar a peu coix; en les dobles es deixen els dos peus a terra, un en cada casella. Cal llançar la tella (pedra o palet) al número que corresponga, sense que toque ratlla. Cal fer el recorregut sense xafar cap ratlla, ni amb el peu ni amb la tella.
Llança la primera persona al número 1, fa el recorregut conforme ha sigut pactat; si no fa cap falta, passa al número 2, i així fins que falla. Ara és la segona persona qui intenta fer el màxim recorregut en el quadre (casella 1,2,3,…). Així totes les persones fins que de nou li toca a la primera, la qual continuarà des de la casella on havia fallat.
Continuen llançant i fent el recorregut tal com ha sigut pactat fins que totes les persones aconseguixen
acabar el quadre.
LES BIRLES
La zona de joc s’anomena carrer i té un mínim de 2 m d’ample. Segons l’edat de les persones que participen, el llarg pot variar entre els 4 i els 8.70 m. A un extrem se situa la línia de llançament i a l’altre la zona de plantada. En esta es planten les birles, tres davant i tres darrere, en dues files, i totes elles separades per una distància igual a un birla.
Per aconseguir l’objectiu, s’ha de deixar una birla dreta (fer bona); cada jugador realitza fins a tres llançaments. Poden aconseguir l’objectiu amb el primer, segon o tercer motxo. En escolars, cada persona realitzarà tres sèries alternes de tres tirades cadascuna i poden aconseguir fins a un màxim de 9 bones (punts). Quan una persona realitza la primera tirada, independentment d’aconseguir fer bona, s’hi tornen a plantar les birles que ha tombat i realitza la següent tirada. Així fins a les tres tirades per sèrie; a continuació es canvien els papers: qui ha tirat passa a plantar, qui ha plantat passa a replegar motxos i esta passa a tirar. Així van rodant fins que totes les persones han realitzat les tres sèries.
Guanya qui més bones aconseguix.
LES BIRLES
Dos Amb les boletes podem jugar al clotet (gua) o al triangle o cercle. Siga en un o un altre joc ens farà falta molt bona coordinació de dits i bona punteria. La boleta cal agafar-la entre el dits polze i índex i es pot llançar amb qualsevol dels dos.
El triangle: cal dibuixar al terra un triangle, al mig del qual es farà una ratlla on cada jugador posarà les boletes acordades. A una distància del triangle es marcarà la ratlla de llançament. Des de darrere de les boletes es llançarà a la ratlla per establir l’ordre. Qui més prop estiga, sense passar-se’n, serà el primer, i així, tot seguit, fins a l’últim.
El primer llança a traure boleta del triangle; si ho aconseguix, tornarà a tirar des d’on es quede la boleta;
si falla, deixarà el torn al següent.
Així es va tirant fins que dins el triangle no queda cap boleta.
EL CANUT
El joc del canut, també conegut com a calitx, tanga, cartucho, en cada poble té unes situacions de joc molt peculiars, però el presentarem en el seu vessant més senzill i dinàmic per facilitar el joc.
Es planta el canut al centre d’un rogle d’uns 25-30 cm de diàmetre. A uns 4-5 m d’este, es marca la ratlla de llançament. Damunt el canut es posen 3 xapes. Per ordenar el llançament de cada persona, cal llançar des de darrere del rogle a la ratlla. Una vegada establert l’ordre cada persona llançarà contra el canut, tot intentant tombar-lo al terra i procurant que al caure este es quede fora del rogle i les xapes es queden dins. Per cada xapa que es quede dins el rogle s’aconseguix 1 punt. Per aconseguir-ho cada persona disposa de 2 telles o tacons.
Una vegada cada persona acaba la seua tirada s’anota el resultat i passa el torn a la següent.
Com el joc que presentem és individual, quan totes les persones han realitzat el nombre de tirades acordades, abans de començar, es compten els punts i qui més sume guanya la partida.
GALLINETA CEGA
Després d’acordar qui paga, a esta persona se li benen els ulls per tal que no puga veure. A continuació, la resta de participants s’agafen de les mans tot fent un rogle. Qui paga es col·loca al mig i després de comptar fins al número acordat o donar diverses voltes de rotació es desplaça intentant agafar qualsevol persona i endevinar qui és. Si ho aconseguix, la qui ha sigut agafada passa a pagar, cas contrari seguix pagant la mateixa.
A la persona que paga, quan està al mig del rogle se li pot preguntar:
- gallineta, què se t’ha perdut?
- una agulla i un canut
- contesta qui paga.
- dóna 3 voltes i la trobaràs
- contesten les del rogle.
Qui paga fa les 3 voltes i comença a buscar per intentar endevinar i deixar de pagar.
LLANCAMENT AL SET I MIG
L’objectiu del joc és aconseguir, en un màxim de 3 llançaments, 7 i ½ o la suma més alta sense passar-se’n. Es pot aconseguir directament al rombe o sumant 3+4 més qualsevol línia, que val mig punt. Es pinta el quadre de joc (80 x 80 cm. de costat; al mig es marca un rombe de 30 cm de diagonal i des de cada vèrtex del rombe llancem una ratlla al mig del costat exterior i acabem marcant 4 quadres de 40 cm. d’exterior i 25 cm de costat interior).
Mirant de cara al quadre de joc es marquen els números:
- 1: en l’inferior esquerra
- 2: en l’inferior dreta
- 3: en el superior esquerra
- 4: en el superior dreta
- i 7 i ½: en el rombe
A una distància de 2 m. es marca la línia de llançament.La primera persona realitza el primer llançament; segons la puntuació aconseguida realitzarà el segon i el tercer, si ho creu convenient, perquè, com hem dit, cal aconseguir la màxima puntuació però sense passar-se’n de 7 i ½.
Qui més puntuació sume guanyarà la mà. La primera persona que arribe a guanyar el nombre de mans pactades guanya la partida.
EL MOCADORET
La mare, és a dir, la persona que crida, es col·locarà al mig de les dues línies que ocupen cada equip. Estos es posaran els números de joc, cada persona un. Cas que un equip tinga un número més, una persona de l’altre equip en tindrà dos.
Quan tot estiga enllestit, la mare cridarà un número; les persones de cada equip que tinguen eixe número eixiran tot corrent per intentar agafar el mocador que sosté la mare i tornar al seu camp sense que l’altra persona la toque.
Al joc, normalment, quan una persona era tocada o qui perseguia no tocava a la que portava el mocador, era eliminada. Esta acció es pot substituir donant un punt a l’equip que guanye l’acció.
TRES EN RATLLA
Es marca el quadre de joc: un quadrat d’uns 30 o 40 cm de costat en el qual unim els vèrtexs entre si i també els centres de cada costat, tot formant una figura amb 9 punts de posar o marcar, tres per cada costat i un al centre.L’objectiu és posar les tres pedretes, telles, útils de joc, d’una persona, en tres marques alineades: fer tres en ratlla.
Comença una de les persones posant la seua pedreta al mig (la qual no podrà moure durant la partida). L’altra posa la seua primera pedreta a una de les marques. A continuació la primera posa la segona pedreta a una altra marca. Tot seguit la segona persona en posarà la seua a una marca però tapant la propera jugada de la primera persona per evitar que, en posar esta la tercera pedreta, puga fer tres en ratlla.
Així, pensant en els moviments que cal fer per intentar aconseguir l’objectiu al temps que tapar-li’l a la contrària, seguirà el joc fins que qualsevol aconseguisca posar les seues pedretes alineades, i fer tres en ratlla.La següent partida comença posant al mig la persona que no ho havia fet en l’anterior.
XAPES (I) A LA PARET
Llançar des de la ratlla a la paret per veure qui arrima més la seua tella o xapa.
Qui ho aconseguix guanya la mà.
Qui primer arribe a guanyar les mans acordades guanya la partida.
XAPES (II) A LA RATLLA
Llançar des de la ratlla de llançament a la ratlla d’arrimar per veure qui arrima més la seua tella o xapa però sense passar-se’n.
Qui ho aconseguix, guanya la mà.
Qui primer arribe a guanyar les mans acordades guanya la partida.
XAPES (III) CIRCUIT
Una vegada tinguem dibuixat el circuit, cada persona col·loca la seua xapa a la línia d’eixida.
A continuació, i per ordre, cadascú colpeja la seua xapa amb l’ungla, tot intentant fer-la avançar el màxim possible però sense que se n’isca del circuit, perquè si açò passa, cal tornar a la línia d’eixida.
Guanya qui abans arribe a la línia de meta
XAPES (IV) FUTBOL
Per a aquest joc, es necessitaran 23 xapes, que faran dels 11 jugadors de cada equip i l’última de pilota. Si no tenim 11 de cada color, pots pintar les xapes o pegant adhesius en elles per a diferenciar-les. A més, necessitarem dibuixar un camp de futbol i, si volem, dues capsetes de porteries.
Cada participant té un toc de dits per a moure una de les seues xapes o xutar la pilota-xapa. Un equip pot xutar la pilota sempre que estiga dins de l’àrea de l’equip contrari, llevat que toque a una xapa adversària. Abans de xutar per a gol cal avisar perquè l’equip contrari prepare al seu porter. Quan s’acabe el temps de joc, guanya qui haja marcat més gols.